El disc de solo de la saxofonista de París d’origen libanès Christine Sehnaoui amaga un cert misteri ["SOLO", Olof Bright, 2007]. 30 minuts de sons aquàtics, ofegats, harmònics imperceptibles, harmonies ocultes, soroll blanc, rosa i gris pausats amb respiracions. Hi ha algú sota l’aigua que intenta dir alguna cosa. El saxofonista suec Mats Gustafsson diu que Sehnaoui fa música electrònica amb un instrument acústic. I de fet, escoltant la gravació la dimensió que adquireix la seva tècnica musical – el seu buf – és sorprenent i intensa com ho podria ser una sessió de música electroacústica.
(El que passa dins de la boca; complete on http://christineabdelnoursehnaoui.jimdo.com/discography/solo/)
(El que passa dins de la boca; complete on http://christineabdelnoursehnaoui.jimdo.com/discography/solo/)
Descargar
.jpg)
